L'energia
dels éssers vius procedeix de l'energia lluminosa que és captada pels
éssers autòtrofs.
D'aquests organismes, l'energia passa a la resta
d'organismes, continguda en els aliments. Aquesta transferència
d'energia és possible gràcies al fet que s'estableixen relacions
alimentàries entre els éssers vius.
A
més d'aquest tipus de relacions entre els éssers vius, se n'estableixen
d'altres, tant entre individus d'una mateixa espècie com entre
individus d'espècies diferents.
PER PRACTICAR:
En aquesta mini-unitat didàctica (MUD) podras anar aprenent d'una manera interactiva molts dels conceptes d'aquest tema dels ecosistemes:
- els diferents nivells tròfics
- què són els productors i els consumidors
- practicar amb xarxes tròfiques i cadenes tròfiques
Si ho vols fer, clica a aquest enllaç de edu365.cat:
PARC NACIONAL MARITIMOTERRESTRE DE L'ARXIPÈLAG DE CABRERA.
Hi ha alguns ecosistemes prou singulars que, degut a la seva riquesa botànica, faunística i paisagística, mereixen cert grau de protecció.
Per això es protegeixen mitjançant diferents figures que marca la llei i passen a ser, per exemple, parcs naturals, paratges naturals, ANEI, monuments naturals, ZEPA, etc.
Un d'aquests espais protegits és el Parc Nacional Maritimoterrestre de l'Arxipèlag de Cabrera. Aquesta és la seva història:
Està format per 18 illes i illots situats al sud de Mallorca, a devers 10 km del cap de ses Salines i a devers 12 km de la Colònia de Sant Jordi.
L'arxipèlag té una superfície total de 1.836 ha. Hi destaquen: l'Illa de Cabrera (1.569 ha), que conté la màxima elevació de l'arxipèlag, el puig de na Picamosques (172 m), i l'illa des Conills (137 ha). La resta són petits illots molt abruptes i inaccessibles.
Pobles talaiòtics, romans, àrabs, cristians, pirates ..., tots aquests han passat per Cabrera per raons comercials, defensives, per cercar-hi refugi o per viure-hi. Una de les restes millor conservades és el castell, construït a finals del segle XIV com a defensa davant els pirates. Després de la Guerra de la Independència (1808), Cabrera es convertí durant 5 anys en presó per a francesos captius. Un obelisc recorda aquest fet.
Durant la Primera Guerra Mundial, Cabrera fou expropiada per l'exèrcit, pel seu valor estratègic. Entre el 1973 i el 1986 va ser usada com a camp de tir. Avui, hi resta una petita guarnició militar.
Cabrera es fa mereixedora d'un interès especial que ve justificat pels seus valors geològics, per les seves característiques biològiques i ecològiques i pels aspectes culturals i històrics.
L'abril de 1991, les Corts generals aprovaren per llei la declaració de l'arxipèlag com a Parc Nacional Maritimoterrestre (el primer d'Espanya). Queden així protegides més de 10.000 ha, 1.836 de les quals corresponen a illes i illots, i la resta, al mar. Els objectius bàsics d'aquesta figura de màxima protecció per a un espai natural són protegir els valors naturals i fomentar les activitats educatives i culturals que permetin un major coneixement d'aquest espai.
El Parc està sota la supervisió del Patronat de Cabrera. Entre les tasques de gestió desenvolupades s'inclouen les de vigilància, manteniment, educació ambiental i investigació.
